martes, 17 de abril de 2012

La crisi i el Govern, principals aliats de les malalties mentals; por Monika F. Lara


Cada vegada més pacients acudeixen a les consultes dels seus metges amb els següents símptomes: insomni, falta de gana, sentiment de tristor o amb certs dolors inexplicables al seu cos; tots el components clau per patir un quadre d'ansietat i, en molts casos, el motiu principal el trobem en els temps de crisi que estem vivint, derivats de l'estrès agut que es pateix en moltes empreses que s’aprofiten d’aquest moment, de la inseguretat personal que produeix la pèrdua de la feina o de la dificultat per poder pagar la hipoteca, el menjar, la vestimenta...
Si a més afegim que ara amb la abusiva Reforma Laboral et poden fer fora de la feina amb faltes d'assistència al treball que, encara que siguin justificades, "arribin al 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius o el 25% en quatre mesos discontinus dins un període de dotze mesos” o sigui que amb nou dies seria suficient, encara el problema es complica més, perquè a més de començar a patir una malaltia mental derivada de la situació de crisi, et poden despatxar de la feina per acomiadament procedent i tot això genera encara més estrès i més possibilitats de derivar en la pròpia malaltia.
Però encara hi trobem una situació que per mi, filla d’una PERSONA amb una malaltia mental greu, sobrepassa la lògica humana i social; i es que les conseqüències de la crisi econòmica afectaran de forma molt significativa, per no dir que serà com un extermini laboral, a les persones que ja pateixen patologies mentals severes. Si ja en èpoques de bonança aquestes persones es trobaven en dificultats per trobar una feina mig decent i havien de demostrar que eren persones vàlides capaces de treballar com qualsevol altre; en alguns casos amb ajut, sí, però havent de demostrar cada dia que es mereixen la “merda” de feina que els hi ofereixen, ara molt em temo que quedaran totalment excloses del mercat laboral. A més, si comptem les severes retallades que patiran els serveis socials i de salut mental, podem dir que a més de viure amb la malaltia que pateixen, que no és gens fàcil, hauran de conviure amb una aniquilació laboral brutal i la seva corresponent exclusió social.
Està clar que la Reforma laboral atempta contra els drets dels treballadors, contra tots, els que han votat al partit que governa amb majoria absoluta i els qui no. Qui no té una persona amb alguna patologia de caràcter mental a la seva família o que està passant una situació d’ansietat important a la seva feina? (El que digui que no, que no pateixi, perquè aquest Govern garanteix que aviat li tindrà) En què dimonis estaven pensant aquesta gent el dia que van anar a votar?
Si ja vivíem pressionats degut a la crisi i a la possible pèrdua del lloc de treball, el Govern ha posat en mà dels empresaris el poder absolut per poder castigar als seus empleats i el més greu, als seus empleats

Mónika F. Lara.

2 comentarios:

  1. Cuanta razón tienes en todo lo que dices. El problema de la crisis va a repercutir en algo tan esencial como la salud por todos los motivos que comentas y al gobierno parece importarle cuatro pimientos porque lo primero que hace es recortar en salud, estudio e investigación. Como si fuesen pocas las enfermedades que hay más las que aparecen de repente.
    Des de aquí enviar un abrazo a todas aquellas personas que viven el día a día junto a una persona con enfermedad y que todavía les queda fuerzas para sonreír y tirar hacia delante.
    Un beso para la escritora dicharachera de este artículo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Falta gent com tu per fer costat a les persones malaltes que si ara ho passen malament, em fa por pensar en quines condicions estaran d'aqui uns mesos.

      Molts petonets!!

      Eliminar

Aullidos